L'origen dels balls
Anar a Repertori Contradansa Vals Polca
El xotis
Origen de la paraula i del ball

La paraula "xotis" prové de l'alemany "schottisch", que vol dir "escocès". Aquest nom s'aplicava originalment a una antiga dansa de grup dita "escocesa". Malgrat el nom, no era d'origen escocès sinó que es va començar a ballar a Anglaterra i França cap allà el 1780.

Com a variació d'aquesta antiga dansa va aparèixer el xotis actual, que és un ball de parella de ritme binari (4/4). Es va començar a ballar al centre d'Europa cap a la meitat del segle XIX. Per exemple, a París el xotis es va ballar per primera vegada el 1849 provinent d'Alemanya. El ball es va estendre ràpidament i va arribar a Catalunya amb la música d'acordió diatònic.

Com a ball social va ser molt popular fins al primer terç del segle XX i després va decaure ràpidament, arraconat per les noves músiques anglo-saxones, però sense que s'arribés a perdre mai. Va desaparèixer de les ciutats, això sí, però es va mantenir a molts pobles lligat a les danses tradicionals. Des dels anys 1980 ençà, ha tingut una gran revifada arran del fort moviment de recuperació de tota la música popular i tradicional catalana.

De Catalunya a Madrid

El xotis, després de passar per Catalunya, va arribar a Madrid cap a la segona meitat del segle XIX. Allà es va fer tan popular que ha esdevingut un ball típic de la ciutat, fins al punt que, a causa de la profunda adaptació que hi ha sofert, molt sovint es considera, erròniament, que és originari d'allà.

Com el ballem

A Catalunya el xotis es balla a l'estil europeu, que és més o menys de la següent manera:

1. El noi agafa la noia per la cintura amb la mà dreta. Amb l'esquerra, aixecant el braç, li agafa la seva dreta. La noia agafa el noi de la mateixa manera però canviant les mans. És la posició típica de ball de parella.

2. Seguint el ritme de la música (4/4) es fan tres passos de costat, cap al cantó de les mans agafades i un quart pas fent un saltiró aixecant lleugerament la cama que queda lliure, la del cantó de les cintures agafades.

3. Es repeteixen els mateixos passos però ara cap a l'altre cantó, sempre de costat.

4. Es fan quatre saltirons de costat, alternats i aixecant lleugerament cada vegada la cama que queda lliure. A cada saltiró es canvia de cama. Al mateix temps que fa els saltirons, la parella fa una volta sobre ella mateixa.

5. Es repeteixen els passos 2, 3 i 4 fins que s'acaba la musica.

Hi ha diverses variants d'aquests passos que depenen de la imaginació de la parella.