El vals és un ball de ritme ternari (3/4) que va aparèixer a mitjan segle XVIII al centre d'Europa. Se sap que el 1767 ja era conegut a Bohèmia i sembla que és l'evolució d'unes antigues danses dites "walzerische Tänze" d'origen austríac i bavarès. D'aquí ve el nom d'aquest ball, de l'alemany "walz", derivat de "walzen", que vol dir "fer girar", com fa el vals.

La primera vegada que un vals va formar part d'una òpera va ser gràcies al català Vicenç Martín i Soler, que el va incloure en la seva òpera Una cosa rara, que es va estrenar el 1876. I el primer vals que es va ballar a Barcelona va ser el 10 de gener de 1791. Aquell dia Joana de Ros, marquesa d'Aguilar, que havia marxat de Perpinyà, la seva ciutat natal, a causa dels aldarulls de la Revolució Francesa i s'havia hostatjat a casa d'uns seus cosins de Barcelona, va assistir a la festa que en honor seu va oferir la família Rocabruna. Allà, de braç d'un oficial suís, amb la música de l'orquestra per a ells dos sols i el públic enfilant-se per les cadires per poder-los veure, van ballar aquest primer vals de Barcelona.

El vals: una revolució

Fins a l'aparició del vals a mitjan segle XVIII, les danses socials eren totes de grup i de quadrilles, com ara la contradansa. Les parelles ballaven sempre de costat agafant-se només amb una mà. El vals va ser el primer ball en què la parella es posava de cara i s'agafava per les dues mans. Immediatament va ser considerat una manera de ballar molt indecorosa i provocadora. Potser per això va tenir un èxit tan fort que de seguida es va estendre per tot Europa i, encara avui dia, el vals és considerat el rei dels balls de saló.

Naturalment, les classes populars van imitar de seguida aquest ball tan de "moda" i ràpidament van aparèixer peces d'estructura musical més senzilla, però amb el mateix ritme, que anomenem correntment "valsets". En tenim a cabassos estesos per tot el floklore català.