La contradansa va aparèixer a principi del segle XVII i de seguida es va estendre per tot Europa, on es va fer molt popular fins a final del segle XVIII, quan la va desplaçar el vals. A França, per exemple, hi ha notícia que ja es ballava el 1626. A Catalunya és segur que ja hi havia arribat el 1697, data de la qual hi ha una cançó vigatana que diu: "Posem-nos a sonar una contradansa perquè ens puga alegrar...".

Correntment s'ha dit que el nom d'aquesta dansa prové de l'anglès "country dance" i que popularment, per desconeixença de l'anglès, es va adaptar en "contradansa". Però de fet, sembla més aviat que va ser al revés, perquè precisament els anglesos pronucien aquesta paraula a la francesa: "contredans" (de "contredanse"). De manera que el més possible és que la paraula es vagi formar per imitació d'una altra dansa més antiga dita "contrapàs" i aprofitant el gran rendiment que en les llengües romàniques tenen les paraules formades amb el prefix "contra". Sense moure'ns de la música tenim, per exemple: contrabaix, contraguitarra, contrapunt, contramotiu, etc.

Vist així, devien ser, doncs, els anglesos els qui van entendre malament la paraula francesa "contredanse" i se la van traduir per "country dance", com si fos "dansa dels pagesos".

Com es balla

Avui no sabem com es ballava exactament la contradansa. Només sabem que es ballava en quadrilla, és a dir, quatre parelles de balladors. També sabem que va ser l'última de les danses de grup que va aparèixer fins que els vals ho va capgirar tot.

En els balls de quadrilla les parelles acostumaven a agafar-se per una mà (amb la mà dreta el noi agafava la mà esquerra de la noia). No es ballava agafats com avui, sinó de costat i acompanyant el ritme amb la mà lliure. Amb les quadrilles es feien rengles i rotllanes i sempre hi havia uns passos que feien canviar de parella abans de tornar a començar la tonada.