Eren les dotze ben tocades
quan la nineta va arribar.
Duia la trena embolicada,
duia les calces a la mà.
Eren les dotze ben tocades
que el seu xicot la va cridar:
"Vine, Roseta, cap a casa,
ai, que els meus pares han marxat."

La va abraçar, es van petonejar
i la cosa aquí no va parar.
Una mà i l'altra més enllà
i, animant, no es van poder aturar.
La va abraçar, es van petonejar
i la cosa aquí no va parar.
I poc després, quan ja anaven llançats,
ai, la marxa enrere va fallar.

Eren les dotze ben tocades
quan la Roseta va arribar.
Duia un vestit i brusa blanca
i un ram de roses a la mà.
Eren les dotze ben tocades
que el seu xicot ja era a l'altar:
"Nineta, quina relliscada:
haurem de dir 'sí' al capellà."

(Lletra segons la versió del grup Forta Barreja)